Canvi al règim penitenciari d’en Franki!

Al Franki l’han concedit el tercer grau en règim obert.
Es tracta d’una llibertat parcial i vigilada, ja que haurà de dormir a la presó que se li assigni (amb tota probabilitat a la presó Model de Barcelona). La seva advocadessa Montserrat Salvador, ha explicat que el Franki dormirà a la presó però el dia podrà reemprendre els seus estudis i la feina. Encara ha de formalitzar tràmits sobre la seva situació de captiveri. El Franki ha agraït públicament la lluita de totes les persones i col.lectius que han fet possible aquest alliberament parcial. Franki va ser detingut i empresonat fa un mes i mig, quan el Tribunal Suprem espanyol va denegar el recurs presentat el 2005. L’empresonament obeïx a una condemna per uns fets de l’any 2002, quan en una cercavila algú va intentar despenjar una bandera espanyola i una de la UE de la casa de la vila de Terrassa. Les mobilitzacions per la seva llibertat, esdevingudes un clam contra la repressió i contra els símbols del poder (contra la bandera espanyola, l’element sagrat que va motivar la seva condemna a mans d’un ex-fiscal militar) han superat totes les espectatives i s’han covertit en les més nombroses i eficaces dels darrers anys. Les accions mediàtiques continuades han posat a la palestra la greu injustícia i les motivacions polítiques espanyolistes d’aquest empresonament. Un fet que ni la premsa del règim ha pogut ocultar com voldria.

http://www.llibertatfranki.org/

105 dies de presó per hissar la bandera republicana

L'activista va ser absolt del delicte de «desordres públics», però condemnat per «ultrajes a Espanya», pel que haurà de pagar 7 mesos de multa o romandre presó la meitat d'aquest temps, sense tenir en compte que sigui el seu primer delicte ni que la pena sigui inferior a dos anys.

Marisa Martínez

Aqui està el link de la pagina web:

http://www.kaosenlared.net/noticia/55863/105-dias-carcel-izar-bandera-republicana


Del text jo resaltaria la part on és diu:


"L'ara condemnat, relaciona ambdues causes –les reivindicacions obreres i la seva apel·lació a la República– amb l'argument que: «si tot el poder estigués en mans del poble, un altre gall cantaria», en al·lusió al dèficit democràtic que al seu judici acusen algunes institucions públiques, les polítiques de les quals percep com allunyades dels interessos del proletariat: «flexibilització del mercat laboral», opacitat en l'adjudicació de contractes públiques, augment anual del 26% del pressupost de Defensa i d'un 35% de la dotació econòmica a l'Església Catòlica, acceleració dels procediments d'execució hipotecària, desinterès a lluitar contra la corrupció, manteniment d'una legislació electoral no-proporcional, preocupant privatització de sectors estratègics i serveis públics com la Sanitat, l'Ensenyament o les infraestructures, etc."