El diari Avui publicava el 20 de març de 2004 les conclusions d'un estudi sobre l'elevat nivell de consum compulsiu entre joves de 12 a 18 anys. El titular era: EL 97% DELS ADOLESCENTS NO VALOREN LA UTILITAT D'ALLÒ QUE COMPREN. Comprar per comprar? El 97% és molt!! Realment ja no tenim al cap valors per ensenyar? Els pares es trenquen les banyes per donar-los calers i que els rebentin? M'ha indignat veure en aquest vídeo reflexada l'evidència del joc de tot plegat. La política del consumisme i del que té més contra qui no té oportunitats, de la llei del mínim esforç i la comoditat. El PRESTIGI de ser el més "Fashion". Si per tots és molt fàcil tenir la vida pagada, però si de 12 a 18 anys (ATENCIÓ: 18!!! que ja s'hauria de començar a tenir criteri...) no saben valorar què costen les coses, d'adults la patacada serà més forta. És l'època del mileurisme, de passar 24 hores a la feina per acomplir el que et demanen i no tenir vida, dels lloguers, de la independització als 35 anys... ens oblidem del valor de l'ESFORÇ en tots els sentits, me n'adono a l'esplai fent de monitora de joves: No volen construïr res, volen que els hi facis. No volen pensar, volen que els mostris. Tot el que pugui fer un altre per mi serà benvingut. De tota manrea, el més greu és creure's amb el dret d'exigir sense participar: Vols un objecte concret? Guanya-te'l. El mateix amb altres aspectes de la vida: Vols una festa major digne? Arremanga't a organitzar-la. Si penséssim una mica en l'esforç que suposa cada cosa que tenim al voltant i en les recompenses dels esforços propis, no criticariem perquè si, no llençariem les coses indiscriminadament, entendriem que el cicle real per canviar les coses és reflexionar sobre les necessitats que realment hem de cobrir, un cop això està fet, la nostra vida no deprendrà d'objectes inútils. Tothom hauria de tenir la Piràmide de Maslow a la nevera de casa per valorar a quin nivell està de la seva vida i què és el que realment necessita. I cuidar MOLT el què tenim, revifar-ho, arreglar-ho, regalar-ho, reciclar-ho, donar vida als Mercats d'intercanvi d'objectes... Hi ha mil coses per fer entre tots i totes. Gran vídeo.
2 comentaris:
El diari Avui publicava el 20 de març de 2004 les conclusions d'un estudi sobre l'elevat nivell de consum compulsiu entre joves de 12 a 18 anys. El titular era: EL 97% DELS ADOLESCENTS NO VALOREN LA UTILITAT D'ALLÒ QUE COMPREN.
Comprar per comprar? El 97% és molt!! Realment ja no tenim al cap valors per ensenyar? Els pares es trenquen les banyes per donar-los calers i que els rebentin? M'ha indignat veure en aquest vídeo reflexada l'evidència del joc de tot plegat. La política del consumisme i del que té més contra qui no té oportunitats, de la llei del mínim esforç i la comoditat. El PRESTIGI de ser el més "Fashion". Si per tots és molt fàcil tenir la vida pagada, però si de 12 a 18 anys (ATENCIÓ: 18!!! que ja s'hauria de començar a tenir criteri...) no saben valorar què costen les coses, d'adults la patacada serà més forta. És l'època del mileurisme, de passar 24 hores a la feina per acomplir el que et demanen i no tenir vida, dels lloguers, de la independització als 35 anys... ens oblidem del valor de l'ESFORÇ en tots els sentits, me n'adono a l'esplai fent de monitora de joves: No volen construïr res, volen que els hi facis. No volen pensar, volen que els mostris. Tot el que pugui fer un altre per mi serà benvingut. De tota manrea, el més greu és creure's amb el dret d'exigir sense participar: Vols un objecte concret? Guanya-te'l. El mateix amb altres aspectes de la vida: Vols una festa major digne? Arremanga't a organitzar-la. Si penséssim una mica en l'esforç que suposa cada cosa que tenim al voltant i en les recompenses dels esforços propis, no criticariem perquè si, no llençariem les coses indiscriminadament, entendriem que el cicle real per canviar les coses és reflexionar sobre les necessitats que realment hem de cobrir, un cop això està fet, la nostra vida no deprendrà d'objectes inútils. Tothom hauria de tenir la Piràmide de Maslow a la nevera de casa per valorar a quin nivell està de la seva vida i què és el que realment necessita. I cuidar MOLT el què tenim, revifar-ho, arreglar-ho, regalar-ho, reciclar-ho, donar vida als Mercats d'intercanvi d'objectes... Hi ha mil coses per fer entre tots i totes.
Gran vídeo.
Gran comentari, just el dia que he vist "hacia rutas salvajes". Merci Trinitx per entrar al blog i participar!
Publica un comentari a l'entrada